El 22@ és el Pla de Modificació del Pla General Metropolità per a la Renovació de les Àrees Industrials del Poble Nou, dut a terme per l’ajuntament de Barcelona, que "pretén habilitar uns mecanismes de regeneració urbana (canvis de qualificació, de normativa, etc.) que potenciïn la capacitat productiva de la ciutat, que protegeixin de l’especulació i que facilitin la instal·lació d’indústries d’última generació a Barcelona", segons informacions de l’administració municipal de la ciutat de Barcelona.
Com afecten i quin paper tenen els agents nu en un projecte tal envergadura com el 22 @ de Barcelona? El primer dels agents urbans que trobem i un dels que va tira endavant el projecte és l’administració pública. En aquest cas l’administració pública és l’ajuntament i altres organismes públics que prenen part de la coordinació i projecció del projecte sota el nom de l’empresa municipal 22@ Barcelona. El paper d’aquest ens municipal és el de coordinar el projecte, buscar inversors, etc... Cal dir però, que com tot agent urbà té uns interessos determinats per haver engegat tot aquest projecte, i com molts i la majoria d’interessos d’aquest món, giren al voltant del tema econòmic. En un primer pla, l’administració va aprovar un projecte per modernitzar l’antiga zona industrial 22A de Barcelona, un projecte, que a banda de interessos econòmics satisfactoris per la ciutat també donava un nom a la ciutat arreu del món, perquè es feia una crida a altres agents urbans (que posteriorment en parlarem). L’administració farà d’àrbitre entre els altres agents urbans. Hi ha factors externs i que els podríem col·locar també en aquest grup d’agents urbans, que han condicionat força l’actuació que tenia prevista l’administració en aquest projecte. Aquest factor és la justícia, més concretament el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que a primera instància sembla haver anul·lat els aspectes més progressistes, i per tant més socials del projecte 22@ Barcelona. Tal i com diu el text Barcelona es juga el 22@, si aquesta sentència es formalitza i és referma, els grans propietaris no estaran obligats a cedir un percentatge del sòl urbanitzable, per a actuacions socials que l’administració volia aportar al barri. Aquesta sentència obligaria també als veïns (segons el text) a pagar les infraestructures de la zona, que en principi anaven a càrrec dels nous promotors. Per tant, podem dir, que un principi, l’administració tenia unes intencions, que per factors externs a ella, sembla a ser que no es podran complir.
El segon agent urbà que trobem són els propietaris del sòl. En aquests gran projecte hi ha diferents, hi trobem petits propietaris del sòl, que són aquells que tenen una propietat, però que no han pogut marcar cap directriu sobre el projecte, ja que s’ha hagut de emmotllar al que la majoria dels grans propietaris han decidit. Els grans propietaris són aquells que decideixen cap a on va el projecte, propietaris de les grans naus industrials, que en un principi es volien adaptar i reformar per poder albergar grans oficines, i si s’escau serveis o béns per al barri. La decisió del TSJC d’anul·lar l’obligarietat de sessió de sòl per part dels propietaris a l’administració per a la construcció de bens i serveis socials pel barri, a beneficiat molt en aquest segon agent urbà, que de moment ha vist com ha quedat paralitzada aquesta disposició del projecte inicial. Cal remetre’ns al text Barcelona es juga el 22@ per observar la influència en la societat dels propietaris del sòl. En el text ens expliquen, que el Grup Godó, sent propietari del diariLa Vanguardia , també és propietari d’alguns dels terrenys del 22@. Això ha afavorit al silenci dels mitjans de comunicació sobre el desallotjament de Can Ricard i la seva requalificació.
L’altre gran agent urbà que té gran influència sobre aquest projecte són les promotores i constructores. El seu objectiu és maximitzar els beneficis, minimitzant els costos . La intenció d’aquestes empreses és obtenir sòl el més bé de preu possible. Per això sovint tenen la voluntat d’impulsar llaços d’unió amb l’administració per intentar aconseguir rebaixes o disposicions que abarateixin el preu d’un determinat sòl. No es podria descartar aliances amb el poder judicial per acordar certs vetos algunes disposicions del projecte que no els hi siguin del seu interès. Podríem també trobar aliances entre promotores i constructores i els propietaris del sòl.
Com a altres agents urbans trobem els propietaris dels mitjans de producció, que són empreses industrials i de serves, i marquen la distribució morfològica de la ciutat. Són empreses que s’establiran a la zona, i que podran aportar serveis al barri, o aportar llocs de treball. Seria coherent una aliança amb l’ajuntament per poder fer front a les diferents necessitats del barri, sovint, aquesta aliança no es fa o no es possible, perquè el benefici individual pesa molt més que el col·lectiu.Ja per acabar cal fer esment a la influència de les Federacions de veïns o plataformes veïnals. Obtenen una gran acollida entre el barri, i des de fa uns anys també a nivell de ciutat, encara que trobem un enfrontament constant amb l’administració. Sovint aquesta relació és un estira i afluixa, encara que si les plataformes no fan accions molt contundents majoritàriament no se’ls fa cas.
El cas del 22@ és complex, i és un fenomen que no ha acabat encara i el procés de transformació d’aquesta zona serà molt llarga, sobretot per les traves administratives i judicials que comencen a aflorar.
Com afecten i quin paper tenen els agents nu en un projecte tal envergadura com el 22 @ de Barcelona? El primer dels agents urbans que trobem i un dels que va tira endavant el projecte és l’administració pública. En aquest cas l’administració pública és l’ajuntament i altres organismes públics que prenen part de la coordinació i projecció del projecte sota el nom de l’empresa municipal 22@ Barcelona. El paper d’aquest ens municipal és el de coordinar el projecte, buscar inversors, etc... Cal dir però, que com tot agent urbà té uns interessos determinats per haver engegat tot aquest projecte, i com molts i la majoria d’interessos d’aquest món, giren al voltant del tema econòmic. En un primer pla, l’administració va aprovar un projecte per modernitzar l’antiga zona industrial 22A de Barcelona, un projecte, que a banda de interessos econòmics satisfactoris per la ciutat també donava un nom a la ciutat arreu del món, perquè es feia una crida a altres agents urbans (que posteriorment en parlarem). L’administració farà d’àrbitre entre els altres agents urbans. Hi ha factors externs i que els podríem col·locar també en aquest grup d’agents urbans, que han condicionat força l’actuació que tenia prevista l’administració en aquest projecte. Aquest factor és la justícia, més concretament el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que a primera instància sembla haver anul·lat els aspectes més progressistes, i per tant més socials del projecte 22@ Barcelona. Tal i com diu el text Barcelona es juga el 22@, si aquesta sentència es formalitza i és referma, els grans propietaris no estaran obligats a cedir un percentatge del sòl urbanitzable, per a actuacions socials que l’administració volia aportar al barri. Aquesta sentència obligaria també als veïns (segons el text) a pagar les infraestructures de la zona, que en principi anaven a càrrec dels nous promotors. Per tant, podem dir, que un principi, l’administració tenia unes intencions, que per factors externs a ella, sembla a ser que no es podran complir.
El segon agent urbà que trobem són els propietaris del sòl. En aquests gran projecte hi ha diferents, hi trobem petits propietaris del sòl, que són aquells que tenen una propietat, però que no han pogut marcar cap directriu sobre el projecte, ja que s’ha hagut de emmotllar al que la majoria dels grans propietaris han decidit. Els grans propietaris són aquells que decideixen cap a on va el projecte, propietaris de les grans naus industrials, que en un principi es volien adaptar i reformar per poder albergar grans oficines, i si s’escau serveis o béns per al barri. La decisió del TSJC d’anul·lar l’obligarietat de sessió de sòl per part dels propietaris a l’administració per a la construcció de bens i serveis socials pel barri, a beneficiat molt en aquest segon agent urbà, que de moment ha vist com ha quedat paralitzada aquesta disposició del projecte inicial. Cal remetre’ns al text Barcelona es juga el 22@ per observar la influència en la societat dels propietaris del sòl. En el text ens expliquen, que el Grup Godó, sent propietari del diari
L’altre gran agent urbà que té gran influència sobre aquest projecte són les promotores i constructores. El seu objectiu és maximitzar els beneficis, minimitzant els costos . La intenció d’aquestes empreses és obtenir sòl el més bé de preu possible. Per això sovint tenen la voluntat d’impulsar llaços d’unió amb l’administració per intentar aconseguir rebaixes o disposicions que abarateixin el preu d’un determinat sòl. No es podria descartar aliances amb el poder judicial per acordar certs vetos algunes disposicions del projecte que no els hi siguin del seu interès. Podríem també trobar aliances entre promotores i constructores i els propietaris del sòl.
Com a altres agents urbans trobem els propietaris dels mitjans de producció, que són empreses industrials i de serves, i marquen la distribució morfològica de la ciutat. Són empreses que s’establiran a la zona, i que podran aportar serveis al barri, o aportar llocs de treball. Seria coherent una aliança amb l’ajuntament per poder fer front a les diferents necessitats del barri, sovint, aquesta aliança no es fa o no es possible, perquè el benefici individual pesa molt més que el col·lectiu.Ja per acabar cal fer esment a la influència de les Federacions de veïns o plataformes veïnals. Obtenen una gran acollida entre el barri, i des de fa uns anys també a nivell de ciutat, encara que trobem un enfrontament constant amb l’administració. Sovint aquesta relació és un estira i afluixa, encara que si les plataformes no fan accions molt contundents majoritàriament no se’ls fa cas.
El cas del 22@ és complex, i és un fenomen que no ha acabat encara i el procés de transformació d’aquesta zona serà molt llarga, sobretot per les traves administratives i judicials que comencen a aflorar.
Jordi Crisol
Badalona, Països Catalans
Badalona, Països Catalans
0 comentaris
Publica un comentari