UrbaNITZACIÓ!

Es tracta de la progressiva extensió dels pobles i ciutats, ocupant cada vegada més terreny disponible -principalment agrícola-, en una fórmula de creixement horitzontal i no vertical.

Sortint de l’anarquia constructora del franquisme, el nostre país ha implantat normatives que limiten l’ús del sòl, exigeixen compensacions dins de cada pla constructor i donen fórmules legals per mantenir-lo protegit. La realitat és que aquestes eines no s’han fet servir per interès econòmic de les administracions locals -responsables dels seus plans d’urbanisme i de cada llicència d’obra- i en diversos casos de qui n’ha estat el responsable polític; per tant, la degradació del sòl per urbanització continua allà on no s’ha delimitat un Parc Natural i la sostenibilitat del país queda exposada davant l’ocupació del territori amb habitatges de baixa densitat. El futur no es presenta amb solucions a la vista, doncs el finançament de les administracions locals segueix sent deficient i les operacions autoritzades i justificades es fan gràcies a donacions privades encara es poden fer impunement sota la taula.

S’entén per model territorial d’urbanització dispersa, aquell model territorial que és caracteritza per una dispersió dels habitatges respecte a la urbe central, i això fa que els habitants marxin de les ciutats centrals per anar a viure als voltants.