Article aparegut al setmanari El Demà.

Últimament es parla molt sobre finançament, les discussions pujades de to dels espanyols i els que diuen ser els nostres representants polítics, del front català, i un llarg etcètera de qüestions lligades a la relació d'Espanya i Catalunya.

El gran nyap, la gran cagada dels polítics catalans ara és ben visible. No es un fracàs actual, té dos anys i el seu nom és Estatut, de cognom Mas i Rodriguez-Zapatero.

Després del fracàs en la negociació del sistema de finançament (ja ho és perquè l'estatut a esdevingut un fracàs) s'ha de demanar al poble que vol fer: si vol seguir com estem, si vol un concert econòmic o vol deixar estar Espanya i mirar directament al món. En un moment com l’actual cal parlar clar i ben alt, sense por i superar la perplexitat que molt sociòlegs diuen que tenim els catalans.

La llei és la llei, si, ho és, de debò. Però per sobre d’aquesta hi ha les persones, els pobles i la dignitat. Hem de mirar a Europa i al món i demostrar que la democràcia catalana funciona independentment de l’espanyola, i que no tenim por de donar la paraula a la ciutadania i que ella mateixa decideixi el seu futur.

Entenc que la dreta catalana, en tan que conservadora ho ha estat sempre, privi al poble català de progressar ,però en canvi em sorprèn que aquells que ens governen i proclamen als quatre vents el seu suposat progressisme siguin incapaços de defensar la paraula de poble català respecte a l’Estatut del 30 de setembre del 2006, mal em dolgui l’opinió resultant.

Queda clar, que després de la compareixença del vicepresident econòmic Pedro Solbes, la unitat política no té prou força, ara és l'hora d'entitats, associacions i catalans d'apeu. En un moment com l'actual, el moviment social català ha de fer força, malgrat que moltes d'aquestes entitats i associacions reiterin la seva voluntat de no interferir en política. Això va molt més enllà, és una qüestió de dignitat nacional envers la l’espoli fiscal que estem patint durant fa anys, i que la classe política catalana no té voluntat de solucionar.

Per jugar aquesta carta però, s’ha de ser conscients dels riscos que es corren, i deixar clar que el joc democràtic del qual prendríem part per decidir el nostre futur s’ha de respectar, sobretot el resultat, tant es decidís optar per Europa i el món o quedar-se a Espanya.

Jordi Crisol Tortajada

Badalona, Països Catalans