Des de l’administració sovint parlen de la immigració com un problema per resoldre. No tinc cap dubte que a vegades ho fan involuntàriament, com ho fem la resta de la societat. La població immigrant i la seva descendència és una realitat , que la tenim i la tindrem. El fet de veure i entendre aquest fenomen com un problema comporta posar unes barreres per encarar aquesta realitat social que podria suposar oportunitats que actualment s’estan desaprofitant. Parlo per exemple dels excedents que han suposat per a la Seguretat Social l’entrada al món laboral del col·lectiu immigrat i l’augment de la natalitat.

Són els pares i mares de famílies immigrades qui lluiten perquè els seus fills i filles tirin endavant, però ara ve el problema. Què passa quan aquest joves que han estat educats sota el sistema educatiu català es troben barreres per ascendir al món laboral per culpa de la mala baba d’alguns que els etiqueten com a immigrants?

L’actual sistema d’integració que s’està potenciant des del govern de Catalunya i més concretament des de l’Estat Espanyol ha generat situacions d’irregularitat davant la llei existent. Aquest fet agreuja encara més la duresa de la situació. Si, parlo del racisme,la xenofòbia i la discriminació política. Cal condemnar públicament i sense complexes aquells que es dediquen fomentar l’odi, el racisme i la xenofòbia i apartar-los de la vida política; els mateixos que prediquen als quatre vents que la política migratòria del país és excessivament tolerant. Quan el que resulta ser el problema és la permissivitat històrica de l’economia submergida al nostre país que permet viure de qualsevol manera.

Cal que els que ens governen, o els que formen part de plens locals siguin conscients dels seus actes i responguin per ells, tant personalment com davant la justícia.

Jordi Crisol Tortajada

Director d’Activitats en el Lleure

Badalona, Països Catalans